Moltíssim! M’encanta! Estic molt satisfeta amb el canvi!
A la classe hi ha molt bon rotllo i, tret d’alguna assignatura una mica “tostón” tot és molt interessant. Sóc molt i molt feliç!!
Sí, he fet un post més llarg al fotolog, però tant és. Només volia dir alguna cosa per demostrar que estic viva.
Primer de tot començaré contestant a l'anònim que signa com a Ramón Sabio, no sé si és el seu vertader nom, però com a mínim n'ha posat un: dius que veus que tinc poques aspiracions de futur, tinc 20 anys, i acabo de deixar la carrera universitària que estava fent per començar-ne una de completament diferent, em sembla bastant lògic que ara mateix les meves aspiracions prenguin un caire mitjanament immediat (pagar-me la carrera, acabar-la, un viatge que fa molt que vull fer...) i no pensar en el que faré d'aquí 10 anys o més, sí, sé que vull tenir fills per exemple, però sincerament, per això encara em queda molt, tinc altres coses per fer i per veure abans. I sí, sóc feliç amb poca cosa, em considero una persona optimista, però també realista. No visc en un món de somnis i fantasia, sé el que hi ha, però penso que si no aspiro alt no aconseguiré el màxim possible, i sé que tampoc aconseguiré tot el que vulgui (em fa l'efecte que després de la decisió de deixar la carrera queda bastant clar que el que fa uns quants anys pensava que acabaria fent, no serà). És millor viure feliç que amargat, si no ets feliç amb "cosetes" potser no ho seràs mai, això sí, sempre s'ha d'anar endavant i aspirar a més coses. És evident que no tinc la maduresa dels meus pares (que per això són els meus pares i jo la seva filla) o de molta gent més gran que jo, però et diré que "time is on my side" (tinc el temps a favor). I em sé buscar la vida, cosa que tampoc es pot dir de molta gent de la meva edat, que el 2 al davant no vol dir pas gaire... Sóc responsable, no una inconscient, i tampoc ho era fa anys, em sembla que m'han sabut educar prou bé. Aquest i altres blogs i el fotolog són un entreteniment per mi, aquí escric el que vull i quan vull, i allà poso les fotografies i comentaris que em venen de gust, no em molesta que la gent no hi digui res, d'aquí un temps serà interessant mirar el que hi he anat posant. I fi de la resposta.
Ahir es va fer oficial qui seria l'alcalde de Torroella, després de molts dies de no saber ben bé què passaria i de reunions pels primers de la llista d'ERC amb els respectius de les altres llistes, i les nostres assamblees corresponents, molt de treball, i sembla que ha donat bons fruits. Però la feina no acaba aquí, ara vénen 4 anys de continuar treballant i presentant propostes pel poble. Em sembla que tothom és, o hauria de ser, conscient que més que els pactes que es facin o els resultats que s'obtinguin a les eleccions, el que més importa és el que es faci durant la legislatura. Una bona gestió, i sobretot transparència, explicar les coses i deixar-ho clar és molt important. Jo en tot el que pugui estic disposada a col·laborar, però clar, limitada pels horaris de feina ara i per quan sigui a Barcelona durant el curs.
Hmm, avui ja no tinc més ganes d'escriure, és més llarga la resposta al comentari que la resta però bé...
Apunt fora d'entrada: porto des de dimecres malalta! Avui sembla que m'està sortint tot però per això aquests dies no he penjat res! I sobre els comentaris, em limitaré a dir que considero que la gent que no té valor de signar ( a.k.a. anònims sense nom al final) no mereixen que se'ls faci cas, pel que em limitaré a no fer cap contesta respecte del comentari. Amb en Josep Maria ja n'he parlat personalment. Fi de l'apunt.
Tinc 20 anys, sí, i he estat dos anys en un pis d'estudiants netejant i cuinant jo, i em considero responsable. Però en el fons continuo siguent una nena.
Només cal observar les sèries de televisió que m'agraden, miro Herois, House, Anatomía de Grey, Psych, i moltes més que es poden considerar més per "adults", però al mateix temps m'agrada mirar Phil Del Futuro, Hannah Montana i Hotel Dulce Hotel del Disney Channel, i quan fent zàpping enganxo dibuixos animats com els Barrufets se'm posa un somriure a la cara i em quedo mirant-los. Fins i tot la meva germana de 17 anys em mira malament... Però és que em fa gràcia recordar el que mirava de petita (i no parlem de Bola De Drac, del que estic fent la col·lecció de còmics en català). I estic segura que si algun dia trobo un canal al que facin Érase Una Vez... El Hombre, per exemple m'ho gravaria en vídeo, trobo que són uns dibuixos molt bons, i quan tingui diners per gastar en capritxos voldré la col·lecció sencera.
I no només amb les sèries, de tant en tant també m'agrada agafar llibres de "Los Cinco" (és que els vaig llegir en castellà de quan ma mare era petita) o de la "Puck", me'ls llegeixo en poques hores i em sé les històries de memòria, però això no treu que em deixi d'agradar llegir-los. I tot i així també em llegeixo Agatha Christie i em compro llibres de tant en tant.
I tinc la sort de tenir cosins més petits (sóc la tercera més gran per la banda Oller i la segona per la banda Mitjanas) perquè així encara fem cagar el tió el 24 de desembre, la il·lusió de cada any reunir-nos amb la família i la intriga per saber què cagarà el tió no me la treu ningú, vull tenir sempre cosins petits!
I pregunto, és dolent ser encara una nena? Jo penso que no, sempre que quan faci falta sàpiga actuar com una persona adulta, el que faci o deixi de fer la resta de temps no ha d'importar.
També es podria dir que sóc com una nena perquè, en certa manera, ho veig tot de color rosa, sempre penso que tot pot acabar bé i sóc una mica innocent. I amb la més mínima tonteria em poso contenta, no és massa difícil fer-me feliç si tinc un bon dia.
Un exemple, tot i que el motiu de la meva felicitat no és una tonteria, ha sigut darrerament.
Fa un temps amb la Sheila vam decidir que un estiu d'aquí un temps (ara diem que quan acabem totes dues la carrera, perquè com que ella de moment diu que voldrà fer magisteri, si tot va bé, acabarem el mateix any) agafarem i anirem a Estats Units juliol i agost, llogarem un cotxe i, començant per New York, farem la volta a tot el país, dormint en Motels cada nit i visitant el que ens agradi. Jo com que sóc una motivada de la vida ja he començat a buscar informació per internet, però sóc incapaç de trobar un mapa de carreteres de tot el país que es pugui imprimir, tot el que he trobat han sigut mapes digitals.
El cas és que un dijous que vaig anar a dinar a cals avis de Palafrugell, la meva àvia va dir que un cap de setmana (concretament ahir dissabte 20 de maig) hi anirien a dinar uns cosins seus perquè el seu fill venia de visita i feia molt temps que no ens vèiem tots (des d'una cosinada quan es va casar, jo ho recordo una mica, però la meva germana no), el fill es diu Francesc, i resulta que ve perquè està visquent a Estats Units! Em vaig emocionar i esverar i li vaig demanar a l'àvia on viuen (però no ho recordava) i si li podria demanar si em podria enviar per correu electrònic un mapa de carreteres, perquè com que treballo dissabtes i diumenges jo no hi podria anar (i no li podria demanar personalment), i la meva germana "passava" de preguntar-ho.
I bé, ahir van fer el dinar, hi van anar la meva mare i la meva germana (el meu pare també treballava) i a la nit, quan vaig tornar de l'acte electoral al Cine Petit, li vaig preguntar a ma mare com havia anat el dinar i em va donar un mapa de paret d'Estats Units que havien portat! Em vaig tornar boja d'alegria.
La seva dona es diu Maria i tenen una nena que es diu Aina d'un any i mig, viuen a Kentucky des de fa poc (abans estaven a Michigan) i hi estem convidades! Tot i que encara falta temps fins que tingui els diners estalviats (ara tot va per la carrera, però espero poder anar guardant alguna cosa cada any) ens han donat la seva direcció de correu electrònic i han dit que els podem preguntar el que vulguem, són molt simpàtics. I que quan fem el viatge anem primer a veure'ls i després continuem la volta. Gràcies!!!!!
Aquesta tarda penjaré el mapa a l'habitació (he de moure un pòster de la primera pel·lícula del senyor dels anells per fer lloc) i buscaré alguna espècie de gomet que pugui posar i treure al mapa sense fer-lo malbé per marcar llocs que vulguem visitar, tenim quatre anys per decidir! Bé, la Shey ja té l'oferta d'anar-hi aquest estiu a cuidar de l'Aina.
I en fi, que estic molt feliç, ja sé que no és per una tonteria (és un mapa per preparar el viatge!), però era per posar un exemple recent.
Uff, he començat parlant de que encara sóc com una nena i he acabat explicant plans de futur, si és que tot es pot lligar d'una manera o altra!
Molta gent em pregunta per què he decidit fer-me militant de les JERC i entrar a la llista municipal d'ERC, ho veuen com una cosa estranya, i alguns (en broma) em diuen que hauré d'aprendre a mentir.
La resposta és senzilla, per poder fer alguna cosa. I no parlo de fer per fer com podria veure la televisió, escoltar música o llegir un llibre, o no fer res, parlo de fer alguna cosa per millorar el que no m'agrada. Us ho explicaré millor, començant per la meva primera classe de Filosofia de batxillerat amb la Lluïsa Figueras.
Bé doncs, la Lluïsa ens va preguntar quants pensàvem que podíem canviar el món, vaig ser de les úniques tres persones que vam aixecar la mà. Tinc confiança en que, tot i que poc a poc, les coses es poden millorar, i una petita millora amb el pas del temps pot arribar a canviar les coses. El sí que està clar és que si no es fa res per canviar-ho, segur que no canvia.
Per això, tot i que uns quants anys després, em vaig decidir per entrar a JERC, d'aquesta manera tinc un dret a veu i vot, com a mínim m'han d'escoltar amb el que tingui per dir, no m'assegura que em facin cas, però ja ho hauré dit. Per aquest motiu també vaig acceptar entrar a la llista d'ERC quan en Josep Maria Rufí m'ho va proposar. Encara que sigui com a suplent, ja hi sóc.
En una altra entrada d'aquest blog vaig comentar que Torroella no m'acabava de convèncer com a poble, sí, m'agrada, però podria ser millor, ara tindré l'oportunitat de fer alguna cosa per a que sigui així.
Alguns pensareu que sóc una innocent, que veig la vida molt maca i que em penso que ho poc arreglar tot. Sé que no és així, sé que és possible que tingui decepcions, però també puc tenir alegries i, sincerament, per poques que tingui ja estaré satisfeta, hauré fet alguna cosa.
I per què JERC? Perquè volia entrar a ERC, però no sabia com anava i volia informació, ara ja ho sé, i en el seu moment em faré militant d'ERC, i he escollit aquest partit perquè és amb el qual m'identifico millor, el que considero que comparteix més opinions semblants a les meves i, per tant, el que penso que em pot fer sentir més orgullosa de formar-ne part.
I no, no aprendré a mentir, per què ho he de fer? Per què ho han de fer els altres? No, no ho trobo just, no vull.
Sempre he dit que m'agrada molt el lloc on visc referint-me a l'Empordà. Però hi ha algunes coses de casa meva (en concret del lloc on queda) que no m'agraden.
En primer lloc us diré on visc, just davant del Col·legi Sant Miquel, la primera casa que hi ha a la baixada del carrer Garbí. És un lloc als afores amb bona vista del Montgrí i del poble i d'una part de la plana del Baix Ter, torno a afirmar que les vistes són molt bones.
Els problemes són per aparcar, a casa meva tenim 3 cotxes, tots necessaris, un del meu pare per anar a treballar, un altre de la meva mare, i el meu (que abans servia per anar a la Vila i ara per anar a treballar). I si bé aquesta és una zona amb poques cases hi ha moments en que ès IMPOSSIBLE aparcar mínimament a prop de casa meva, tot perquè el carrer està ple de cotxes...
Per començar al matí, entro a treballar a les 9, però he de sortir més aviat del que ho faria perquè perdo molt de temps per culpa de la quantitat de cotxes que pugen pels dos carrers d'arribada al col·legi, la veritat és que només són dos minuts, es pot deixar passar. Però el problema m'arriba quan acabo a les 5 de treballar, durant el camí ja m'he de conscienciar del trànsit que trobaré i de tot, però no puc evitar posar-me dels nervis quan veig que he d'aparcar en un forat ple de matolls i herbes seques i esperar-me un mínim de cinc minuts per poder aparcar relativament a prop de casa, i això si trobo lloc al forat, que si no me n'he d'anar a mitja baixada... I no parlem de la gent que aparca just davant de la porta d'entrada del jardí de casa de manera que amb prou feines puc entrar.
I per si no fos prou, ara han posat valles a un dels costats del carrer per arreglar la vorera, la meva pregunta és: no es poden esperar a l'estiu? Perquè a més, hi ha les valles, però d'obres per arreglar alguna cosa jo no n'he vist, de manera que de moment l'únic que han fet és treure tota una filera de possibles aparcaments i obstruir part de l'altra amb un contenidor que estava en aquella filera i un de paper que estava a la cantonada de dalt (on per cert, encara no ens han posat el de residus orgànics) i suposo que feia nosa. Ja abans de fer això hi havia problemes d'aparcament, ara encara n'hi ha més, com a mínim podrien començar les obres amb rapidesa. Només puc esperar que l'arreglament de la vorera no sigui per agafar més tros de carrer (com em temo que serà) impedint igualment una altra fila d'aparcaments...
Ara pensareu, bé, però el cap de setmana no deu tenir el mateix problema... que no? JA! El que passa dissabte i diumenge és que es posa una furgoneta enorme, que a més a més porta un remolc, ocupant tres places, però bé, com a mínim hi ha els llocs de dalt el col·legi, que la nit de dissabte a diumenge són acceptables, però intenta sortir d'allà el dilluns al matí...
En fi, que ho havia de deixar anar, perdoneu, però és que no entenc perquè han de fer aquestes obres ara quan porten MOLTS anys igual (ja des d'abans que talléssin els ametllers) a l'estiu no hi hauria tants problemes.
Després de molt de temps sense donar senyals de vida he tornat, demano disculpes per no haver continuat amb freqüència.
El cas és que us volia informar d'una decisió que he pres fa poc temps, una decisió que ha canviat i canviarà notablement el que és la meva vida. He decidit deixar la carrera de Química per començar el setembre que ve la de Comunicació Audiovisual.
Els motius són varis, per exemple les notes que tinc, que no són per tirar coets, i amb les que no podria fer investigació (que és el que jo volia), i la decisió m'ha costat molt de prendre, de fet ja hi pensava des de poc després d'acabar els exàmens de la primera convocatòria però no m'acabava de decidir. Però al final vaig anar a parlar amb la coodinadora de la carrera per saber més bé què es feia i em vaig decidir.
Molta gent pensarà "ALA! 3 anys perduts!" i és veritat, ho són, però penso que si hagués continuat haurien sigut encara més anys. Comunicació ja m'agradava abans d'escollir carrera, però no en tenia gaire informació i també m'agradava la Química, però ara ja tinc la informació que volia.
He dit que ja ha canviat la meva vida perquè, donat que són 3 anys que els meus pares m'han pagat la carrera i l'estada a l'Autònoma, aquesta me la pagaré jo tota, per això ara he deixat la Vila i estic a casa, a Torroella, treballant al Càmping l'Empordà i hi estaré fins al setembre. Per ara no hi ha massa feina, però ja m'han dit que cap a la meitat del juny i tot el que és l'estiu la cosa s'anima, i molt!
A efectes d'expedient continuo essent estudiant de química, però com a molt em presentaré al juny als exàmens de pràctiques de laboratori, que sí que les he fet.
I bé, hauré de tornar a fer preinscripció universitària, sol•licitud per la Vila, presentació de la carrera, matrícula, i al setembre tornem-hi.
Canviant de tema, els que el mireu de tant en tant deureu saber que el 3xl ha renovat la seva imatge des de fa poc temps. El cas és que de dilluns a divendres més o menys a 3/4 de 9 del vespre emeten uns reportatges de 10 minuts tractant diferents temes, van començar amb un reportatge de la Vila, i dimarts dia 8 en fan un on surto jo! Parlarà de la música, el SingStar i l'Antikaraoke (sortiré cantant ^^). Va ser una de les últimes coses que vaig fer a la província de Barcelona.
Per cert! Dimecres passat a TV3 va començar l'emissió de la sèrie Herois, la recomano a tothom ja que és per tots els públics. Jo dimecres vaig tenir una reunió d'ERC per preparar i informar de com aniria la campanya electoral per les properes municipals i no ho vaig poder veure, però ja ho havia vist en castellà i en versió original (segueixo la sèrie al ritme d'Estats Units), tot i així vaig demanar que m'ho gravéssin en vídeo i una estona que tingui m'ho miraré.
Ari.
P.D. Avui bufa tramuntana (no sé quantes vegades he canviat la u per una o i ho he desfet, estic completament perduda, perdoneu si no va amb u...) i al càmping ha sortit un avancer volant, massa vent em fa venir mal de cap... però forma part de l'Empordà, i una mica de vent no em farà marxar d'aquí.
